Somnambulisme

Somnambulisme

Tipus	parasòmnia i semiconsciència
Especialitat	medicina del son
Classificació
CIM-11	7B00.1
CIM-10	F51.3
CIM-9	307.4307.4
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana	0143407
DiseasesDB	36323
MedlinePlus	000808
eMedicine	1188854
MeSH	D013009
UMLS CUI	C0037672

El somnambulisme és un estat patològic molt similar al somni. Apareix generalment mentre la persona dorm i es manifesta amb una activitat en la qual el subjecte es mou, camina i parla. En alguns casos es pot provocar, com una forma d'hipnosi.^[1] El 19% de la població mundial és propensa a patir somnambulisme.

És un trastorn del son classificat com a parasòmnia, també anomenat noctambulisme. Les persones que el presenten desenvolupen activitats motores automàtiques que poden ser senzilles o complexes. Un individu somnàmbul pot sortir del llit, caminar, orinar o fins i tot sortir de casa, mentre roman inconscient i sense probabilitat de comunicació. És difícil despertar -encara que, en contra del que es creu comunament, no és perillós. El somnambulisme es produeix durant les fases 3 o 4 de la son, és a dir, l'etapa anomenada somni lent o son d'ones lentes (SOL), que mostren un electroencefalograma o polisomnograma. És més freqüent en nens i adolescents. En general, els episodis són aïllats, encara que poden tenir un caràcter recidivant en l'1 al 6 per cent dels pacients. La seva causa és desconeguda i no hi ha cap tractament eficaç. A la persona que presenta aquests símptomes se l'anomena somnàmbul o somnàmbula.

Es creu, erròniament, que el somnambulisme és la conversió, en l'estat de vigília, dels moviments físics que efectua l'individu en les escenes que està realitzant durant el seu somni. Però la realitat és que el somnambulisme es presenta durant les hores de la nit en què encara no s'ha presentat l'etapa o fase de moviments oculars ràpids (vegeu MOR o REM), que és aquella en què sí que solen presentar-se les imatges oníriques.

Activitats com menjar, banyar-se, orinar, vestir-se, o fins i tot manejar actuacions, xiular, i cometre assassinats han estat reportades o afirmades que han succeït durant el somnambulisme.^[2][3][4]

Els somnàmbuls corren més risc de danyar-se a si mateixos que a d'altres. Quan els somnàmbuls són un perill per a ells mateixos o per a d'altres (per exemple, quan pugen o baixen escales o tracten de fer servir una eina potencialment perillosa com una estufa o ganivet), és aconsellable allunyar-los del perill i portar-los novament al llit. S'ha reportat que gent ha mort o ha estat ferida com a resultat del somnambulisme.^[5][6] El somnambulisme no ha de confondre's amb una psicosi.